Ir al contenido principal

Sobre les sèries

Ja que frankie ha publicat sobre la seva experiència amb les sèries "alternatives", m'animo a dir la meva també. En general comparteixo la crítica que els fa, però no en trec les mateixes respostes.

Per començar, crec que les sèries són el nou circ i opi del poble. Almenys al meu voltant, hi ha poca gent que no estigui seguint almenys una sèrie alhora, que no estigui esperant un capítol, i fins i tot, cada cop som menys gent qui no tenim subscripcions bé a Netflix o a alguna altra plataforma equivalent d'Amazon, Movistar, HBO, etc. Si hem de menjar la seva merda, almenys que sigui gratis de diners, de producció de dades personals, i de consum de màrketing fora del que són els vídeos en si.

Algunes de les perversitats d'aquestes plataformes són el seu disseny addictiu, les recomanacions discriminatòries i enganyoses, i la conseqüent colonització del temps d'oci de les nostres vides i la parasitació de converses amb persones estimades.

Dit això, crec que hi ha algunes entregues que poden crear algunes referències culturals a molta gent difícil que potser no hi hauria accedit per altres vies. També penso que alhora que el Netflix extès crea aquestes referències, també les pot gastar i tergiversar, però per mi aquesta és una condició de qualsevol missatge cultural. Finalment, crec que val la pena com a activistes de deixar-nos contaminar mínimament per no trencar els vincles amb les persones que viuen més immerses en El Gran Circ. I sí, això val tant per Black Mirror com per saber quin dia és el Barça-Madrid o quan són les Eleccions a Rei de la República.

Aprofitant l'estela d'un article recent de El Salto, volia comentar un parell de sèries que critica: Black Mirror i Mr. Robot. En general l'article el trobo bastant insuls i superficial, però val per començar una conversa.

Black Mirror

El paràgraf que en parla acaba així:

Pero claro, siempre es más fácil poner el foco sobre el individuo particular que sobre un entramado económico que se está haciendo el dueño de la sociedad a través de las tecnologías de la información y la comunicación.

La reflexió que les peŀliculetes narren majoritàriament històries de persones consumidores de tecnologia caiguda del cel la comparteixo fins a cert punt, primer perquè hi ha capítols on sí que surten les motivacions de creació i les excuses amb què les presenten, i segon perquè les històries personals m'interessen. Al final, és el que vivim cada dia. Crec que justament aquestes històries personals afectades tràgicament per una invenció suposadament miraculosa poden transmetre molt bé una desconfiança molt necessària cap a tots aquests productes nous i lluents que ens presenten tant sovint com a desitjos necessaris.

La part que no m'agrada de la sèrie, però, és la seva faceta purament distòpica. En cap capítol que jo recordi, un grup de persones s'uneixen per subvertir una tecnologia i aconsegueixen més llibertats, o presenten una resistència que porti una mínima transformació social aliniada amb uns valors igualitaris i comunals, per exemple. El missatge final és "ojo cuidado amb el que ve, no tens escapatòria". Una dosi de distopia està bé, però necessitem moltes més referències d'utopies i de petites victòries dins de distopies.

Mr. Robot

Sobre Mr. Robot diu:

Claramente hay un grito a la acción individual, rechazando toda clase de organización colectiva para hacer frente a una sociedad injusta y despótica y realizar una revolución. Ahora la revolución no será una acción común, colectiva y compleja, sino el resultado de que una persona desde su casa reprograme las bases de datos de una corporación y acabe con todo el sistema socioeconómico existente.

Si bé no és del tot cert que la infiltració en "el Sistema" la facin de manera individual, ja que hi ha quasi sempre o un grup o persones de suport al megahacker, el missatge que m'arriba és semblant al que comenta l'autor. Més que una revolució cultural que acaba "arribant", s'aposta per l'acció insurreccional que espera que la societat en segueixi l'estela i s'alliberi...

El que trobo d'interessant de Mr. Robot, però, és sobretot al principi, com a les 2 primeres temporades. Que les grans corporacions tenen oficines, que tenen centres de dades, que aquestes dades estan en algun lloc físicament i que per molt que diguin, tenen molt més en comú amb els governs que amb nosaltres, perquè el que els interessa és el Poder i el Control. A part d'això, em mola que hi hagi algú que s'hagi pres seriosament el tema de la seguretat informàtica i les pantalles no facin bip-bip, les frases i els exploits tinguin sentit, que facin servir distros de linux... Aquest és l'ham amb el que hem picat molts que va més enllà del missatge polític.


Tornant a l'entrada de frankie, la part que em toca més és aquesta:

Pero yo, conciente de lo corta que es la vida y de lo ricas que son innumerables otras culturas, prefiero pasar mi tiempo a ver producciones culturales que representan otros sitios, otras maneras de pensar, otros intereses y otros grupos.

Malgrat que jo sí que estic disposat a gastar algun temps immers en la cultura hegemònica, com deia abans tinc una necessitat molt forta de relats utòpics, i no només explícits, sinó també "simplement" d'altres esquemes mentals, d'altres tipus d'històries, d'altres pensaments. No ho sé, històries on no hi hagi una línia clara entre bons i dolents, on es desenvolupin vides menys individualistes, relats de vides menys privilegiades que la meva que m'ajudin a tenir-les en compte... De fet frankie me n'ha ensenyat unes quantes ja i li estic molt agraít :)

Val, no prometo res, però tinc ganes de publicar un recull de llibres, podcasts i pelis que van en aquest sentit. Fins aviat!

fdk