Ir al contenido principal

Videoconferències

Entorn d'un debat que està apareixent per tot arreu del nostre petit món activista, feminista o d'economia social i solidària volia compartir uns senti-pensars.

Degut a les limitacions imposades pels governs davant de la pandèmia, ens hem vist empesos a seguir les mateixes dinàmiques de sempre, però amb mitjans de tecnologia digital. I no és només que molts cops no hem repensat a fons què i per què fem les nostres activitats i costums, sinó que pocs cops s'ha aprofitat aquesta situació d'excepcionalitat per repensar les eines que volem fer servir.

He observat vàries vegades que els grups no es plantegen les preguntes de base: "què volem comunicar", "què és necessari", "què volem mantenir i què ens sobra", sinó que salten directament a les solucions. I des dels entorns activistes es considera tot un èxit quan arribem a convèncer la gent perquè faci servir les eines del software lliure en comptes de les privatives.

Davant d'això, jo em sento com si hi hagués un tren d'alta velocitat anant cap a l'abisme, el capitalisme intentés fer-lo anar més ràpid i des dels entorns "socials", en comptes de preguntar-nos com podríem tornar a tenir trens locals i accessibles, tractéssim de construir un tren nostre propi. Un tren que anés igual de ràpid que l'Ave, però fet amb els nostres esforços, explotant així les nostres vides precàries. I com si del cansament, ens oblidéssim completament de l'abisme, i ni anéssim a veure si hi és o no, com d'alt és, i en cas que fos en realitat un pendent fort, com podríem esmorteir la caiguda per a les famílies dins del tren.

"Fer videoconferències" no és una necessitat, és un mitja que serveix per cobrir uns objectius (comunicació) i que té unes conseqüències, com tot. Estic igual d'escèptica davant del tecnosolucionisme amb eines corporatives que tecnosolucionisme amb FLOSS.

Òbviament, les lluites feministes, FLOSS o d'economia social i solidària no necessàriament s'identifiquen amb l'"ecologisme", però sabent que la crisi de la biosfera afecta més als paisos no privilegiats, aquesta part "social" i de "llibertat" sí que ens hauria d'obligar a prendre cura.

Jo partiria de consensuar i prioritzat els valors i necessitats que tenim com a coŀlectiu o organització. Ens resulta més important la "connexió empàtica" que ens donen les videoconferències, o preferim reduir l'impacte ecològic i no excloure les persones amb portàtils vells i mala conexió? Ens podem permetre pagar un correu ètic, o fem servir lo fàcil i gratuït, a canvi de comprometre dades dels nostres corresponsals de correu? Ens és igual la discriminació de gènere a google, o preferim donar suport a unes infraestructures feministes?

Un cop ho tinguem clar, podrem buscar les eines que més reflecteixin el nostre cas concret. I pot ser que resulti que ens quedem amb un "patito feo" en comptes d'una limusina de luxe prestada i esclavista. Com cada cop que ens plantegem una transformació social real, ens exposem a potser haver d'assumir que ens aporti una mica d'incomoditat, ja que potser estem acostumats a una comoditat a costa dels altres.